INTRODUCCIÓ

Tots hem sentit la cantarella de les nostres àvies o mares: \”vigila amb el que et prens\”

No és un fet actual que es busquin algunes substàncies per facilitar el cometre actes delictius. A la literatura se’n troben de totes les èpoques, se’n, pot ser, una de les més antiges la que es s’associa al senyor Mickey Finn que afegia el hidrat de cloral a “l’especial Finn” per després robar a les víctimes.

Les substàncies emprades per cometre aquests actes delictius requereixen d’unes característiques que evitin poder identificar l’agressor i en cas de judici confondre la víctima. Entre els productes químics coneguts els DFCs (drogues facilitadores de crims) es buscaran entre aquells que tenen efectes psicotròpics, per exemple provoquin pèrdua de memòria a curt termini (amnèsia anterògrada), distorsió de la visió, confusió, baixa capacitat d’atenció, etc. A més si són productes que no fan olor, no tenen gust, ni tampoc color facilitarà que es puguin barrejar amb el beure o el menjar i la víctima no noti la presència d’aquesta substància. Si a més es busquen substàncies que el nostre organisme les elimini ràpidament facilitarà el que no es puguin trobar en un anàlisi i no es pugui demostrar la ingesta de la droga en si.

Aquestes són algunes de les característiques dels productes emprats per realitzar submissions químiques, però no són les úniques. Cada droga té unes propietats que explicaria la seva utilització i altres que en desaconsellarien el seu ús.