Introducció

S’entén com a residu industrial qualsevol substància resultant d’un procés de producció, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja, el productor del qual té la intenció de desprendre-se’n. Queden exclosos en aquesta definició els residus de comerços, oficines i alguns serveis.

Tant els productors de residus industrials com els gestors de residus, han d’estar registrats oficialment i són controlats per les administracions corresponents. El procés de transferència des del productor al gestor adequat, que depèn de la caracterització físico-química del residu que duu a terme un laboratori d’anàlisi acreditat, implica una sèrie de documentació i tràmits administratius a nivell de Comunitat Autònoma. La gestió de residus a Catalunya recau sobre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Les activitats i iniciatives respecte a la gestió de residus industrials, que tant a nivell europeu, nacional i autonòmic es duen a terme des de fa força dècades, persegueixen instaurar un comportament més respectuós amb el medi ambient. En primer lloc, tots els processos industrials s’han de dissenyar per minimitzar la producció de residus. Un cop produïts, cal que el productor explori totes les possibilitats de valorització, és a dir, la seva possible re-utilització com a font d’energia per altres processos, el seu ús com a subproducte (substituint altres productes comercials o matèries primeres) o bé la seva aplicació a sòls agrícoles aprofitant les seves característiques fertilitzants. Quan cap d’aquestes vies és possible, el residu s’ha de dipositar a un abocador controlat en base a una sèrie de criteris de classificació i d’admissió com a residus inerts, no especials o especials.

En aquesta activitat, es procedirà a la caracterització físico-química d’un residu que permetrà la seva classificació per a l’admissió en un abocador adequat, d’acord a la legislació vigent catalana i a la infraestructura analítica disponible al Laboratori de Química Analítica.