L’Europa d’entreguerres va veure néixer un nou moviment polític de greus conseqüències per a la humanitat: el feixisme. Les causes d’aquest fenomen van ser diverses. Les dificultats econòmiques i socials derivades de la Primera Guerra Mundial va donar lloc a un sentiment d’insatisfacció generalitzat. Aquest sentiment era particularment fort entre els excombatents, que en tornar a casa havien de sumar una situació de precarietat econòmica a l’experiència traumàtica de la guerra. Aquesta situació es va donar més o menys arreu d’Europa però va ser especialment greu a dos països: Itàlia, on bona part de la població no estava satisfeta amb els beneficis obtinguts per la participació al bàndol victoriós, i Alemanya, país derrotat en la guerra i humiliat en la pau amb reparacions de guerra. La Gran Depressió posterior al crac del 29 va agreujar les dificultats econòmiques i va erosionar greument la confiança en el sistema democràtic. És en aquest marc que va aparèixer el feixisme i va fer-se fort allà on la democràcia no era sòlida. L’arribada del feixisme al poder en alguns països va servir de model a d’altres que el van adaptar a les condicions específiques del país.