Hom està d’acord en assenyalar que al segle XII redescobrim la sensibilitat, i en aquesta descoberta la dona ocupa el primer pla. Tot un món sentimental i tota una psicologia d’allò femení pren embranzida de bracet amb un culte a la dama amb clares ressonàncies religioses. L’amor dóna sentit a la vida i les dones escullen a qui estimar… Però, és així realment?
La dona és al centre de l’imaginari cavalleresc; interessa la descripció de la seva figura, la seva psicologia, el seu posat i la seva actitud. L’amor civilitza i eleva l’amant a esferes socials i espirituals superiors. És un amor ritualitzat, exclusiu i femení: la fin’amors, que neix a Occitània a través de la lírica dels trobadors i es difon per totes les corts europees a través de la literatura posterior.
Iniciem un camí que a través d’una sèrie d’activitats culturals i lectures diverses ens condueixi a determinar perquè és el dotze el segle de l’amor i de la dona i de quina manera els postulats trobadorescos perviuen en la lírica i narrativa posterior… Voleu caminar amb nosaltres?