S’estima que el nombre de pacients anticoagulats de forma crònica a l’Estat supera el mig milió de persones. A més, aquest nombre augmenta progressivament any rere any degut a l’increment de les seves indicacions clíniques. Per exemple, en la fibril•lació auricular (FA), principal indicació de la teràpia anticoagulant en els països industrialitzats, s’espera que la seva prevalència augmenti en un 50% en els propers 20 anys i, a més, el nombre de pacients amb FA candidats a rebre teràpia és cada cop més alt, degut a la major seguretat dels nous tractaments amb una reducció de complicacions hemorràgiques.

Els anticoagulants orals (ACO) utilitzats actualment i des de fa 50 anys són de la família dels dicumarínics, como l’acenocumarol, utilitzat en més del 95% dels pacients al nostre medi, o la warfarina. Els dicumarínics son anàlegs estructurals de la vitamina K que interfereixen en la síntesi hepàtica de diferents factors de la coagulació, i suposen la base del tractament per a la prevenció d’ictus o altres tromboembolismes arterials, així com de la prevenció de la malaltia tromboembòlica venosa a mig i llarg termini.

Recentment, s’han desenvolupat una nova família de fàrmacs denominats nous anticoagulants orals (NACO), que mitjançant un efecte inhibidor directe sobre factors clau de la coagulació (la trombina i el factor Xa), presenten un efecte anticoagulant precoç, sostingut i predicible, que permet un tractament còmode (una o dues dosis diàries per via oral i dosis fixe, segons algunes característiques basals del pacient (edat, funció renal) que no requereixen controls analítics mensuals, encara que sí un estret seguiment como en tot pacient anticoagulat crònicament.